En aquells dies, Moisès es llevà a la matinada i pujà a la muntanya del Sinaí, tal com el Senyor li havia manat. Portava a les mans les dues tauletes de pedra.
El Senyor baixà enmig del núvol i proclamà el seu nom. Moisès s’estigué allà amb ell. Llavors el Senyor passà davant d’ell tot cridant: «Jo sóc el Senyor, Déu compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l’amor.»
Moisès es prosternà tot seguit, l’adorà amb el front fins a terra, i digué: «Senyor, si m’heu concedit el vostre favor, vingueu vós mateix a acompanyar-nos. És veritat que és un poble rebel al jou, però vós ens perdonareu les culpes i els pecats, i fareu de nosaltres la vostra heretat.»
Ex 34,4b-6.8-9
Salm Responsorial
R. Glòria i lloança per sempre.
Sou beneït, Senyor, Déu dels nostres pares.
Glòria i lloança per sempre. R
És beneït el vostre sant nom.
Glòria i lloança per sempre. R.
Sou beneït al vostre temple sant.
Glòria i lloança per sempre. R |
Sou beneït assegut al vostre soli reial.
Glòria i lloança per sempre. R
Sou beneït a la carrossa de querubins,
quan penetreu amb la mirada els oceans.
Glòria i lloança per sempre. R.
Sou beneït al firmament del cel.
Glòria i lloança per sempre. R |
Dn 3,52-56 (R.: 52B)
Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, estigueu contents, refermeu-vos, animeu-vos, viviu en pau i ben avinguts, i el Déu de l’amor i de la pau serà amb vosaltres. Saludeu-vos els uns als altres amb el bes de pau. Us saluda tot el poble sant.
Que la gràcia de Jesucrist, el Senyor, l’amor de Déu i el do de l’Esperit Sant siguin amb tots vosaltres.
2Co 13,11-13
Lectura de l'evangeli segons sant Joan
Déu estima tant el món, que ha donat el seu fill únic, perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna.
Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell. Els qui creuen en ell, no seran condemnats. Els qui no creuen, ja han estat condemnats, per no haver cregut en el nom del Fill únic de Déu.
Jn 3,16-18
"Déu envià el seu Fill per salvar el món"
Parlar del misteri de la santíssima Trinitat que celebrem avui pot semblar molt difícil. Pensem en com explicar que hi hagi un sol Déu en tres persones, i no ho acabem d’entendre. Però si ens fixem en les lectures d’aquest diumenge en adonem que el que pretenen és que entenguem que Déu és amor, més que entrar en la comprensió del misteri trinitari. Ho veiem a l’evangeli: Déu estima tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen ell sinó que tinguin vida eterna. Aquí se’ns revela un Déu que envia el seu Fill al món perquè tots els homes i dones puguem assolir la vida, i la vida plena, la vida eterna. Tot això és fruit de l’amor de Déu. El misteri de la Trinitat es tradueix en un Déu-Amor, que vol que tots els homes se salvin. Per això diu: Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell. La voluntat de Déu que és, per essència, amor no és la de condemnar ningú: això no entra en els seus plans; si ens condemnem és per culpa nostra. El mateix amor el trobem en la primera lectura. Déu passa davant Moisès i crida: Jo soc el Senyor, Déu compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l’amor. Ja a l’AT, doncs, es manifesta Déu com a fidel en l’amor, no deixarà mai, per tant, d’estimar-nos: i si ens envia la correcció és perquè trobem el camí de la vida perquè Déu sempre és compassiu i benigne. Per això Moisès amb tota confiança gosa dir-li: Vingueu vós mateix a acompanyar-nos, malgrat que el poble ha pecat contra Déu. Perquè sap que Déu continua estimant el seu poble. I a la segona lectura sí trobem una afirmació clara de la Trinitat. Sant Pau desitja als cristians de Corint: que la gràcia de Jesucrist, el Senyor, l’amor del Pare i el do de l’Esperit Sant siguin amb ells. Amor, gràcia, do... Avui, doncs, no és un dia per intentar comprendre la Trinitat sinó sobretot per saber i viure que Déu és Amor, que ens estima infinitament, que vol la salvació de tots els homes i dones. I agrair aquest immens amor amb la nostra forma de viure.
Mn. Jaume Pedrós
Música Sacra
Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.
La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.
|